Mare, mareta, marona!

Ai, mare mareta, marona! es una exclamació que em surt sovint dels llavis, quan el petitó fa alguna cosa nova, o es queixa d'impaciència i he de deixar de fer el que estava fent i anar corrent a atendre'l,... i es que sóc una mare que s'ha estrenat fa poc. Soc una mare novella. Porto la L enganxada al clatell i no sé quan me la podré treure!

La maternitat ens transforma i té un curiós efecte en l'espai-temps que percep una dona : un cop el petitonet/a neix, tot allò que érem i fèiem abans de veure-li la carona sembla que estigui a milers d'anys llum de distància. Soc perfectament conscient que fa uns pocs mesos la meva vida tenia un altre ritme, tenia altres prioritats, però, un cop ets mare, el món al teu voltant es transforma tan de pressa i de forma tan radical, que recordes amb incredulitat (i enyorança a vegades) la teva vida anterior. Les mares novelles estem farcides d'amor, de dubtes, de sorpresa, de pors, d'anhels, de ganes de fer coses, d'aprendre i d'ensenyar, de mostrar el millor d'aquest món als nostres petits/es... La maternitat deu ser una de les forces que mouen l'univers, n'estic ben segura! La maternitat també es una força unificadora de gènere : ens acosta les unes a les altres i fa que admirem i entenguem (per fi) les nostres mares.

Personalment, com a marona, trobo que hi ha una cosa que m'exhaspera més que cap altra : em falta temps! Em falten hores al dia per fer tot allò que m'agradaria. M'agradaria poder estar les 24 h pel petit i jugar-hi, fer pa cada dia, fer els regals de nadal a mà (crec que fer els regals, sempre coses útils si pot ser, es una manera de demostrar a la gent com l'aprecies), confeccionar roba pel meu fill, anar a caminar, fer la compra, dedicar-me temps, etc. Tantes coses! ...que se m'ha acudit començar aquest bloc sobre el món maternal en general, sobre allò que vaig fent i allò que m'agradaria fer, sobre llocs on vaig i on m'agradaria anar, sobre la salut i tot allò que vaig aprenent, alguns consells i petits trucs que pugui compartir i que potser a algú li faràn servei.  Ara em faltarà temps per escriure aquí!! Sort que el meu company i pare del nostre fill es un paràs i fa tot el que pot, fins i tot procurar que tingui mitja horeta per escriure i desafogar-me si em cal!

I, per acabar, m'agradaria tenir més temps per explicar els meus objectius quant a aquest bloc, però no el tinc! Així que benvingudes i benvinguts, els vostres comentaris seràn ben rebuts!