La maternitat torna a les dones éssers polifacètics!

dimecres, 12 de desembre del 2012

Què els passa, a les cançons tradicionals?

Al petitó li he posat música des que estava a la panxeta. De fet hi ha una cançó que li posava molt i que, quan està neguitós, no falla : Bambú, d'Antònia Font. Es queda clavat, amb la mirada boirosa, bocabadat, escoltant. Per a mi queda clar que recorda la melodia i la mama cantant-li quan només era un cigronet dins la panxa. Vaja, que ens agrada molt la música, a casa escoltem una gran varietat musical.


Quan en petit tenia 2 o 3 mesos vam començar a comprar cd's de cançons tradicionals catalanes. Ens agradava la idea de posar-li i cantar-li en Joan Petit, El gegant del Pi i totes les altres que tots cantem des de petits. Ara ja fa dies, però, que dubto sobre el valor educatiu i pedagògic de certes cançons. Potser es que no n'han de tenir, de valor, però jo crec que si que transmeten certs valors, ètica i moral, i últimament em toca els dallonses sentir les lletres que gasten algunes de les més nostrades melodies.

A saber : 

1.- El sr. Ramón. Es un individu que enganya les criades. Ja hi ha dues coses fatals en la primera oració : el paio menteix i a sobre té criades! Criades! Hem tornat al s.XIX de cop! I no en té prou amb ser un mentider i esclavista, que a sobre, enganya tot el món! No té ni un bri d'ètica, el refotut sr. Ramón! I espereu, que quan les criades se'n van a dormir, ves tu a saber què els fa que no els permet que es queixin, perquè "qui gemega ja ha rebut"!! Però això què es? Ja sé que quan ets petit no hi penses, en què significa la cançoneta, de fet jo no hi havia reflexionat fins ara, però voleu dir que no cal una normalització? Adaptar la lletra d'alguna manera?

2.- Marrameu torra castanyes. La crònica del maltractament animal. El pobre gat mort de gana que espera poder-se menjar una castanya calenta, a la vora del foc, però com que l'humà no li ha fet els traus a les castanyes crues, una li peta al morro i el mata! No es un xic cruel cantar "ja tenim Marrameu mort"? ...Continuem : a la 3a estrofa ens expliquen que en Marrameu ja no s'enfila "per terrats ni per balcons"; ja no va d'expedició perquè, ATENCIÓ, té "una gateta a casa que LI CUS TOTS ELS MITJONS". Apa, ja tenim el sexisme traient el nas a la cançó. Es a dir, que la Marrameua l'espera a casa per sargir-li els mitjons. Quins nassos, no? Com si la Marrameua no tingués res millor a fer que esperar que el gat li arribi amb la roba esparracada per poder-li arreglar... Si es que...


3.- Plou i fa sol. Es veu que quan plou i fa sol alhora, les bruixes (no sé de quin país ni si s'han pres ja la seva medicació) tenen la dèria de raspatllar-se la melena. Però la psicodèlia no acaba aquí! També sembla que, ja transformades en gallines ponedores, elles també fan ous! Mai havia sentit que una bruixa es pentinés i pongués ous alhora! Es una oda sorgida d'un mal viatge de bolets al·lucinògens? ...Mira que se'ls ha atribuït prodigis a les bruixes com per haver de fer-les pondre ous, tu!

4.- Puff, el drac màgic. Aquesta m'ha dolgut especialment. Es la història d'un drac marí i màgic que es fa amic d'un nen, el porta a fer la volta al món navegant i hi juga dia i nit, fins que l'egoïsta del nen se'n cansa i l'abandona!! Ja tenim un altre exemple de maltractament animal, recoi! Doncs em sembla a mi que aquest nen no devia tenir gaires llums perquè si jo m'hagués fet amiga d'un drac màgic no l'abandonaria mai! Primer, perquè seria la primera en tenir per amic un animal mitològic, segurament parent dels dinosaures i, segon, perquè es màgic! Pot fer un munt de coses! Però no, com que "els nens es fan grans" i els canvien els interessos, es igual els sentiment del pobre drac. Aquest drac, tal i com ho pinten a la cançó, a hores d'ara deu patir una depressió de cavall! Au, va, com m'enteri de qui es aquest nen tan malparit li cantaré les quaranta!

No direu que no hi ha motiu de queixa! Espero que hagueu rigut i reflexionat sobre la meva queixa! ;) Els comentaris son benvinguts!

Decoració pel solstici

Com que s'acosta el solstici d'hivern, he pensat en fer quatre coses per decorar la casa basades en les festes paganes de l'antigor. 

Amb feltre he fet un sol (una estrella) per la punta de l'arbre, que enguany serà el nostre petit pi que estem fent créixer a la terrassa des que era un pinyonet. Es el Sol Invictus que s'alça renaixent de la foscor.

Per fer-lo primer he fet un patró en paper de l'estrella i he retallat dues peces iguals de feltre groc.



Seguidament he retallat dos cercles vermells (que seràn el nucli del sol) i els he cosit un a cada estrella.

Posant les cues cares de darrere de l'estrella juntes, l'he cosit amb fil de llana gris.

 




També he fet uns penjolls de feltre imitant el boix grèvol, molt fàcils : retallant un parell de fulles de feltre verd i dos o tres cercles vermells per fer les boletes i, voilà :


I ara només falta decorar l'arbret! No tinc gaire temps, sinó hagués fet altres figures de decoració!





dilluns, 10 de desembre del 2012

Arròs amb xampinyons (versió ràpida)

Aquí poso una altra recepta pròpia, un arròs amb xampinyons ràpid que faig quan no hem preparat res i fa mandra fer quelcom més elaborat!

Ingredients :

- Arròs llarg 170g
- Xampinyons 200g
- 1 ceba grossa
- Oli d'oliva

Tallem els xampinyons a làmines o a trossos, com vosaltres preferiu. També podeu passar-los per l'un-dos-tres i deixar-los trinxats, es qüestió de gustos.

Tallem la ceba a daus petitons o, si hem trinxat els xampinyons, la ratllem.

En una paella hi posem un raig d'oli d'oliva i hi fregim els xampinyons i la ceba a foc mitjà.

Mentre es van fregint, posem a bullir l'arròs, així guanyem temps.

Un cop l'arròs està bullit el colem i l'afegim a la paella perquè agafi el gust dels xampinyons i l'oli en què s'han fregit.

I llestos! Es una recepta que podeu tenir llesta en 20 minuts!

dimecres, 5 de desembre del 2012

Estofat de soja

Com que estic a dieta i m'he inventat aquesta recepta, la poso aquí per si a algú li pot interessar, a més, també n'hi dono al petitó de la casa i li encanta!  :

ESTOFAT DE SOJA

Ingredients :
- Soja ecològica 125 g
- 2 o 3 pastanagues
- 2 patates
- 2 porros
- 1 ceba gran
- un grapat de llenties (opcional)
- sal


Hem de deixar la soja en remull unes 3 horetes.
 

Pelem i tallem els ingredients a la mida que preferim (jo ho tallo petitó) i els posem tots junts a l'olla.

Afegim aigua, força aigua (cobreixi i passi força les verduretes) perquè la soja n'absorveix molt i us podeu trobar una pasta enganxada si no esteu alerta.

Ho portem al punt d'ebullició i ho deixem fer xup-xup uns 40 minuts.

Podeu afegir-hi alguna espècia que us agradi.



I ja està! Llestos! Està molt bo i sense cap tipus de greixos! Si ho voleu acompanyar d'arròs o posar-n'hi un grapat, creareu proteïnes, d'aquestes que subsituteixen les d'orígen animal.

dilluns, 3 de desembre del 2012

Celebrar el Nadal fora del cristianisme

Solstici d'hivern. No us recorda l'estel que guia els reis mags?

Ja s'acosten les festes de Nadal, i pels que no som creients, més ben dit, pels que no som catòlics però tenim les nostres creences, ètica i moral, se'ns plantegen dubtes. Com ho hem d'enfocar? Què celebrarem?

Molta gent desconeix que el Nadal prové de les festes paganes que se celebraven abans de l'auge del cristianisme, i que aquest va aglutinar i reelaborar aquestes festes de celebració del solstici en un intent per assimilar tanta població pagana com fos possible dins la nova religió, per fer-ho més atractiu (com dient : veieu? Si el que nosaltres proposem es el mateix que ja celebràveu, només li hem canviat el nom!). Però de quines festes estem parlant? Cada cultura tenia la seva pròpia, però totes se centraven en celebrar que el dia començava a allargar-se de nou. Faig un breu repàs :

Roma :
Els romans celebraven dues festes al desembre, les Saturnalia i Sol Invictus. Saturnalia eren les festes dedicades al déu Saturn, la celebració començava el 17 de desembre i acabava el 23. Hi havien ritus públics i privats, entre els últims alguns que ens son familiars, com per exemple fer regals i vacances escolars, o l'intercanvi de papers entre els amos i els esclaus.
Sol Invictus era la celebració del dia del solstici, el dia del Sol Invencible (anomenat així perquè marcava el seu renaixement, el moment en el que la llum del dia comença a allargar-se i començava a recuperar les forces una altra vegada per a culminar en el seu auge estival).

Celtes/víkings (Escandinàvia) :
Roda anual wiccana
Yule era la celebració del renaixement del déu solar, un festival en què s'equiparava el solstici d'hivern amb les altres celebracions del nord d'Europa (germànics, teutònic, islandesos). Avui dia el celebren també els neopagans i els wiccans amb festes en que s'intercanvien regals i s'hi fan banquets.

País Basc :
Olentzero , el mite parla d'un carboner que baixava de les muntanyes el dia del solstici per portar regals a la gent d'Euskal Herria.

Catalunya/Aragó/Occitània : 
El Tió es un tronc que cobra vida i "caga" regals el dia del solstici, en la més autèntica tradició escatològica. D'orígen mal conegut, es relaciona amb el solstici i la fertilitat i el món natural i, segurament prové de les celebracions paganes en què se salvaguardava un tronc de la foguera o la llar de foc encesa la nit del solstici i que servia per encendre la foguera de l'any següent, assegurant la continuïtat de la llum el dia en què la nit es més llarga. El tió que cremava a la xemeneia ja feia regals : regalava llum, escalfor,... Es tracta d'un tronc amb remembrances del corn de l'abundància grecoromà.

Ara universal :
El Pare Noel. Originàriament Sant Nicolau, d'orígen turc, un sant que tenia estreta relació amb els nens i que s'identifica amb ells a través de diversos mites, per exemple un en el que cura de les ferides mortals uns nens que van ser apunyalats o un altre en què va regalar una bossa d'or a cadascuna de les filles sense dot per a casar-se d'un home pobre. D'aquí prové la tradició de què "porta regals" als petits. Es va convertir el Pare Noel el s.XIX quan en un poema de Clark  Moore es menciona a un follet anomenat Santa Claus que porta regals als nens.A partir d'aquí comença la seva transformació fins a arribar al personatge que comeixem avui dia.

Com es evident, hi ha un munt més de tradicions, mayes, sumeris, egipcis, hindús,...totes les cultures i civilitzacions del món han celebrat i reverenciat el solstici d'hivern. El problema actual es que hem perdut de vista què estem celebrant. Els cristians desconeixen que el naixement de Crist simbolitza el renaixement del Sol en el decurs del seu viatge anual. La majoria no sap qui era Sant Nicolau. Ni perquè se sol col·locar una estrella (un sol) a la punta de l'arbre de Nadal. Tot s'ha desvirtuat per culpa del materialisme i la pressió consumista. Els regals que es feien antigament, es feien a mà o consistien en "regalar" coses que formaven part de les virtuts de cadascú (una abraçada, una estona junts, etc).

L'Arbre de Nadal coronat pel Sol.
Què podem fer tots aquells aliens al cristianisme? Podem adscriure'ns a una de les antigues tradicions, si volem. O podem crear la nostra pròpia tradició familiar, sense perdre de vista què estem celebrant : que el dia s'anirà allargant, l'hivern donarà pas a la primavera i la naturalesa tornarà a néixer i a donar fruits.

Qualsevol de les dues opcions es tan vàlida com la de fer el pessebre (tradició que no tenim perquè abandonar) com la de celebrar les saturnàlia amb la nostra família. Als petits se'ls pot anar explicant a poc a poc el món tan ric i divers en cultures en què viuen i quina es la nostra tradició i, evidentment, que cap es millor que una altra i que totes volen celebrar el mateix.

Actualitzo per afegir que quan es parla de paganisme molta gent ho associa, erròniament, a satanisme : res més allunyat de la veritat. Paganisme es una paraula que prové del llatí PAGANUS, el significat del qual es "habitant del pagus"; un habitant del pagus era un camperol, un pagès, així que el paganisme no es res més que la religió que practicaven els habitants del camp, que estaven molt en contacte amb la natura i amb els seus ritmes. Ells celebraven solsticis i equinoccis. 


Tot això m'ha fet venir ganes de fer algun tipus de decoració nadalenca pagana. Ho penjaré quan ho faci!

divendres, 30 de novembre del 2012

Un os d'alvocat

A casa no som partidaris de les joguines de plàstic, plenes de coloraines estridents i de sons, de botons i pius que han d'apretar i que solen acabar en una voràgine psicodèlica que provoca mal de cap i que fa que, en comptes d'un bebè jugant sembli que tens en Nacho Cano fent anar els teclats al teu menjador. Tot i això no pots evitar que et regalin cosetes. No tothom coneix (ni hi ha cap raó perquè ho facin) les nostres preferències i, amb molt bona voluntat, li regalen al petit algun d'aquests trastets moderns. Gràcies a l'univers, al petit no n'hi han comprat masses.



Si que té un parell de ninos d'aquests amb textures, amb mirallets, cascabells, sons musicals i coloraines, però res electrònic. Ara mateix es queixava d'avorriment mentre era a terra, sobre els suros i envoltat de les seves joguines habituals : una pilota de plàstic, una de roba amb etiquetes que li vaig fer jo, un parell de mossegadors, una guineu musical...així que m'he posat a jugar amb ell. El joc de pilota, ara te la passo-ara me la tornes, ha durat cinc minutets i ja es tornava a queixar. He pensat : i ara què?

Fa un parell de mesos que li preparo panera dels tresors que segur que coneixeu : un cistell de vímet en el que s'hi posen objectes de diversos materials com fusta, suro, metall, plàstic, teles,... Sempre coses segures amb les que no es puguin fer mal i d'una mida que no es puguin empassar. La meva té manyoples de rus i de crin de cavall, clova de coco, un vano de bambú, una madeixa de llana, un colador de plàstic, capsetes de fusta i etc, etc, etc. Com que el cigronet encara no s'asseu per si mateix, no li he plantat la panera al davant, però si que li acosto objectes. Doncs bé, com que ja estava cansat de les coses de sempre, les joguines que veu cada dia, li he ofert un os d'alvocat. Un senzill os sec d'un alvocat que em vag cruspir fa uns dies. 



No em podia creure com l'ha entretingut una cosa tan senzilla. La cara de curiositat extrema em feia petar de riure, i també es un objecte perfecte per fomentar la movilitat (encara que ell es mogut de naixement), perquè s'escapa de les manetes i rodola que rodolaràs pel terra. I es clar, ells se les han d'ingeniar per traslladar-se fins al pinyol. I l'agafava i se'l mirava i remirava des de tots els angles, fent cara d'Horatio de CSI. Així s'ha estat un quart d'hora, només amb l'os!

Ell encara no s'asseu sol però ja fa un parell de setmanes que si s'aguanta assegut, així que demà faré l''experiment i li presentaré la panera, aviam quina cara posa! Si un os d'alvocat dóna tant de si, no puc esperar menys de la resta d'objectes que l'esperen perquè els descobreixin!  Amb un os d'alvocat o una espàtula de cuina i un bol de fusta han de fer anar la imaginació, amb una joguina de plàstic estrident amb botons i musiquetes, els petitons/es no han de fer res a part d'esdevenir espectadors passius que apreten pius; d'aquestes joguines se'n cansen aviat, molt més ràpid que del pinyol d'alvocat!

Ja sabeu : sovint, el més senzill es el més efectiu, molt més interactiu que qualsevol joguina d'aquestes que comentava!

dijous, 29 de novembre del 2012

Fira Creativa 2012


Es la primera vegada que he anat a la Creativa que fan a La Farga de l'Hospitalet i he de reconèixer que es una bogeria (en positiu)!! Si us agraden les manualitats, el patchwork, les màquines de cosir, l'scrapbook, etc, embogireu només hi entreu per la porta.

Hi ha tantes coses que em volia endur..., però sempre hem de racionalitzar una mica (una miiiica i prou!), i finalment he comprat feltre de colors per fer un centre de jocs pel bressol del bebè, botons, cascabells, teles per folrar el capçal del nostre llit, un kit per fer un costurer, un altre per fer-me una bossa amb l'estelada i cinta de biaix, que no en tenia i sempre va bé! Quasi res, eh? Ara només em falta posar-hi ganes i anar fent a poc a poc.

La fira estava molt animada, a part dels stands variats hi ha un munt de tallers, tant per grans com per petits, que feien molt bona pinta, però nosaltres hem arribat cap a la una, hem anat tard a per tot arreu i el bebè es massa petit com perquè fem cap taller junts, així que : un altre any serà! I serà, segur!

Jo, a casa, tinc una màquina de cosir, una Alfa Inicia de la que estic molt orgullosa i que ja ha cosit moltíssimes coses. Ja està més que amortitzada. Ara el que em faria falta es una màquina d'overlock perquè l'Alfa no té aquesta opció i per evitar fer doble vora el punt overlock es el millor, però em sembla que m'hauré d'esperar per comprar-la. A la fira n'he vist un parell. Ara bé, quant a màquines, al Creativa podeu provar-ne les que volgueu i us asseguro que hi ha veritables "monstres" de la tecnologia! Ostres, hi havia una Singer que tenia un preu que m'ha espantat, però segur que pot fer fins i tot el sopar si s'ho proposa! 

Doncs bé, plego que el petit em reclama! Conclusió : no us perdeu el Creativa si sou unes manetes, tant si aneu a classes com si, com jo, sou autodidactes!

dimecres, 28 de novembre del 2012

Mare, mareta, marona!

Ai, mare mareta, marona! es una exclamació que em surt sovint dels llavis, quan el petitó fa alguna cosa nova, o es queixa d'impaciència i he de deixar de fer el que estava fent i anar corrent a atendre'l,... i es que sóc una mare que s'ha estrenat fa poc. Soc una mare novella. Porto la L enganxada al clatell i no sé quan me la podré treure!

La maternitat ens transforma i té un curiós efecte en l'espai-temps que percep una dona : un cop el petitonet/a neix, tot allò que érem i fèiem abans de veure-li la carona sembla que estigui a milers d'anys llum de distància. Soc perfectament conscient que fa uns pocs mesos la meva vida tenia un altre ritme, tenia altres prioritats, però, un cop ets mare, el món al teu voltant es transforma tan de pressa i de forma tan radical, que recordes amb incredulitat (i enyorança a vegades) la teva vida anterior. Les mares novelles estem farcides d'amor, de dubtes, de sorpresa, de pors, d'anhels, de ganes de fer coses, d'aprendre i d'ensenyar, de mostrar el millor d'aquest món als nostres petits/es... La maternitat deu ser una de les forces que mouen l'univers, n'estic ben segura! La maternitat també es una força unificadora de gènere : ens acosta les unes a les altres i fa que admirem i entenguem (per fi) les nostres mares.

Personalment, com a marona, trobo que hi ha una cosa que m'exhaspera més que cap altra : em falta temps! Em falten hores al dia per fer tot allò que m'agradaria. M'agradaria poder estar les 24 h pel petit i jugar-hi, fer pa cada dia, fer els regals de nadal a mà (crec que fer els regals, sempre coses útils si pot ser, es una manera de demostrar a la gent com l'aprecies), confeccionar roba pel meu fill, anar a caminar, fer la compra, dedicar-me temps, etc. Tantes coses! ...que se m'ha acudit començar aquest bloc sobre el món maternal en general, sobre allò que vaig fent i allò que m'agradaria fer, sobre llocs on vaig i on m'agradaria anar, sobre la salut i tot allò que vaig aprenent, alguns consells i petits trucs que pugui compartir i que potser a algú li faràn servei.  Ara em faltarà temps per escriure aquí!! Sort que el meu company i pare del nostre fill es un paràs i fa tot el que pot, fins i tot procurar que tingui mitja horeta per escriure i desafogar-me si em cal!

I, per acabar, m'agradaria tenir més temps per explicar els meus objectius quant a aquest bloc, però no el tinc! Així que benvingudes i benvinguts, els vostres comentaris seràn ben rebuts!