Celebrar el Nadal fora del cristianisme

Solstici d'hivern. No us recorda l'estel que guia els reis mags?

Ja s'acosten les festes de Nadal, i pels que no som creients, més ben dit, pels que no som catòlics però tenim les nostres creences, ètica i moral, se'ns plantegen dubtes. Com ho hem d'enfocar? Què celebrarem?

Molta gent desconeix que el Nadal prové de les festes paganes que se celebraven abans de l'auge del cristianisme, i que aquest va aglutinar i reelaborar aquestes festes de celebració del solstici en un intent per assimilar tanta població pagana com fos possible dins la nova religió, per fer-ho més atractiu (com dient : veieu? Si el que nosaltres proposem es el mateix que ja celebràveu, només li hem canviat el nom!). Però de quines festes estem parlant? Cada cultura tenia la seva pròpia, però totes se centraven en celebrar que el dia començava a allargar-se de nou. Faig un breu repàs :

Roma :

Els romans celebraven dues festes al desembre, les Saturnalia i Sol Invictus. Saturnalia eren les festes dedicades al déu Saturn, la celebració començava el 17 de desembre i acabava el 23. Hi havien ritus públics i privats, entre els últims alguns que ens son familiars, com per exemple fer regals i vacances escolars, o l'intercanvi de papers entre els amos i els esclaus.

Sol Invictus era la celebració del dia del solstici, el dia del Sol Invencible (anomenat així perquè marcava el seu renaixement, el moment en el que la llum del dia comença a allargar-se i començava a recuperar les forces una altra vegada per a culminar en el seu auge estival).

Celtes/víkings (Escandinàvia) :

Roda anual wiccana

Yule era la celebració del renaixement del déu solar, un festival en què s'equiparava el solstici d'hivern amb les altres celebracions del nord d'Europa (germànics, teutònic, islandesos). Avui dia el celebren també els neopagans i els wiccans amb festes en que s'intercanvien regals i s'hi fan banquets.

País Basc :

Olentzero , el mite parla d'un carboner que baixava de les muntanyes el dia del solstici per portar regals a la gent d'Euskal Herria.

Catalunya/Aragó/Occitània : 

El Tió es un tronc que cobra vida i "caga" regals el dia del solstici, en la més autèntica tradició escatològica. D'orígen mal conegut, es relaciona amb el solstici i la fertilitat i el món natural i, segurament prové de les celebracions paganes en què se salvaguardava un tronc de la foguera o la llar de foc encesa la nit del solstici i que servia per encendre la foguera de l'any següent, assegurant la continuïtat de la llum el dia en què la nit es més llarga. El tió que cremava a la xemeneia ja feia regals : regalava llum, escalfor,... Es tracta d'un tronc amb remembrances del corn de l'abundància grecoromà.

Ara universal :

El Pare Noel. Originàriament Sant Nicolau, d'orígen turc, un sant que tenia estreta relació amb els nens i que s'identifica amb ells a través de diversos mites, per exemple un en el que cura de les ferides mortals uns nens que van ser apunyalats o un altre en què va regalar una bossa d'or a cadascuna de les filles sense dot per a casar-se d'un home pobre. D'aquí prové la tradició de què "porta regals" als petits. Es va convertir el Pare Noel el s.XIX quan en un poema de Clark  Moore es menciona a un follet anomenat Santa Claus que porta regals als nens.A partir d'aquí comença la seva transformació fins a arribar al personatge que comeixem avui dia.

Com es evident, hi ha un munt més de tradicions, mayes, sumeris, egipcis, hindús,...totes les cultures i civilitzacions del món han celebrat i reverenciat el solstici d'hivern. El problema actual es que hem perdut de vista què estem celebrant. Els cristians desconeixen que el naixement de Crist simbolitza el renaixement del Sol en el decurs del seu viatge anual. La majoria no sap qui era Sant Nicolau. Ni perquè se sol col·locar una estrella (un sol) a la punta de l'arbre de Nadal. Tot s'ha desvirtuat per culpa del materialisme i la pressió consumista. Els regals que es feien antigament, es feien a mà o consistien en "regalar" coses que formaven part de les virtuts de cadascú (una abraçada, una estona junts, etc).

L'Arbre de Nadal coronat pel Sol.

Què podem fer tots aquells aliens al cristianisme? Podem adscriure'ns a una de les antigues tradicions, si volem. O podem crear la nostra pròpia tradició familiar, sense perdre de vista què estem celebrant : que el dia s'anirà allargant, l'hivern donarà pas a la primavera i la naturalesa tornarà a néixer i a donar fruits.

Qualsevol de les dues opcions es tan vàlida com la de fer el pessebre (tradició que no tenim perquè abandonar) com la de celebrar les saturnàlia amb la nostra família. Als petits se'ls pot anar explicant a poc a poc el món tan ric i divers en cultures en què viuen i quina es la nostra tradició i, evidentment, que cap es millor que una altra i que totes volen celebrar el mateix.

Actualitzo per afegir que quan es parla de paganisme molta gent ho associa, erròniament, a satanisme : res més allunyat de la veritat. Paganisme es una paraula que prové del llatí PAGANUS, el significat del qual es "habitant del pagus"; un habitant del pagus era un camperol, un pagès, així que el paganisme no es res més que la religió que practicaven els habitants del camp, que estaven molt en contacte amb la natura i amb els seus ritmes. Ells celebraven solsticis i equinoccis. 

Tot això m'ha fet venir ganes de fer algun tipus de decoració nadalenca pagana. Ho penjaré quan ho faci!