La maternitat torna a les dones éssers polifacètics!

dimecres, 12 desembre de 2012

Què els passa, a les cançons tradicionals?

Al petitó li he posat música des que estava a la panxeta. De fet hi ha una cançó que li posava molt i que, quan està neguitós, no falla : Bambú, d'Antònia Font. Es queda clavat, amb la mirada boirosa, bocabadat, escoltant. Per a mi queda clar que recorda la melodia i la mama cantant-li quan només era un cigronet dins la panxa. Vaja, que ens agrada molt la música, a casa escoltem una gran varietat musical.


Quan en petit tenia 2 o 3 mesos vam començar a comprar cd's de cançons tradicionals catalanes. Ens agradava la idea de posar-li i cantar-li en Joan Petit, El gegant del Pi i totes les altres que tots cantem des de petits. Ara ja fa dies, però, que dubto sobre el valor educatiu i pedagògic de certes cançons. Potser es que no n'han de tenir, de valor, però jo crec que si que transmeten certs valors, ètica i moral, i últimament em toca els dallonses sentir les lletres que gasten algunes de les més nostrades melodies.

A saber : 

1.- El sr. Ramón. Es un individu que enganya les criades. Ja hi ha dues coses fatals en la primera oració : el paio menteix i a sobre té criades! Criades! Hem tornat al s.XIX de cop! I no en té prou amb ser un mentider i esclavista, que a sobre, enganya tot el món! No té ni un bri d'ètica, el refotut sr. Ramón! I espereu, que quan les criades se'n van a dormir, ves tu a saber què els fa que no els permet que es queixin, perquè "qui gemega ja ha rebut"!! Però això què es? Ja sé que quan ets petit no hi penses, en què significa la cançoneta, de fet jo no hi havia reflexionat fins ara, però voleu dir que no cal una normalització? Adaptar la lletra d'alguna manera?

2.- Marrameu torra castanyes. La crònica del maltractament animal. El pobre gat mort de gana que espera poder-se menjar una castanya calenta, a la vora del foc, però com que l'humà no li ha fet els traus a les castanyes crues, una li peta al morro i el mata! No es un xic cruel cantar "ja tenim Marrameu mort"? ...Continuem : a la 3a estrofa ens expliquen que en Marrameu ja no s'enfila "per terrats ni per balcons"; ja no va d'expedició perquè, ATENCIÓ, té "una gateta a casa que LI CUS TOTS ELS MITJONS". Apa, ja tenim el sexisme traient el nas a la cançó. Es a dir, que la Marrameua l'espera a casa per sargir-li els mitjons. Quins nassos, no? Com si la Marrameua no tingués res millor a fer que esperar que el gat li arribi amb la roba esparracada per poder-li arreglar... Si es que...


3.- Plou i fa sol. Es veu que quan plou i fa sol alhora, les bruixes (no sé de quin país ni si s'han pres ja la seva medicació) tenen la dèria de raspatllar-se la melena. Però la psicodèlia no acaba aquí! També sembla que, ja transformades en gallines ponedores, elles també fan ous! Mai havia sentit que una bruixa es pentinés i pongués ous alhora! Es una oda sorgida d'un mal viatge de bolets al·lucinògens? ...Mira que se'ls ha atribuït prodigis a les bruixes com per haver de fer-les pondre ous, tu!

4.- Puff, el drac màgic. Aquesta m'ha dolgut especialment. Es la història d'un drac marí i màgic que es fa amic d'un nen, el porta a fer la volta al món navegant i hi juga dia i nit, fins que l'egoïsta del nen se'n cansa i l'abandona!! Ja tenim un altre exemple de maltractament animal, recoi! Doncs em sembla a mi que aquest nen no devia tenir gaires llums perquè si jo m'hagués fet amiga d'un drac màgic no l'abandonaria mai! Primer, perquè seria la primera en tenir per amic un animal mitològic, segurament parent dels dinosaures i, segon, perquè es màgic! Pot fer un munt de coses! Però no, com que "els nens es fan grans" i els canvien els interessos, es igual els sentiment del pobre drac. Aquest drac, tal i com ho pinten a la cançó, a hores d'ara deu patir una depressió de cavall! Au, va, com m'enteri de qui es aquest nen tan malparit li cantaré les quaranta!

No direu que no hi ha motiu de queixa! Espero que hagueu rigut i reflexionat sobre la meva queixa! ;) Els comentaris son benvinguts!