La maternitat torna a les dones éssers polifacètics!

dimecres, 15 de maig del 2013

Acabar amb la discriminació.

Sembla que la recerca de les diferències entre éssers humans  i entre aquests i la resta d'animals ha estat un esport o un divertiment per a l'Homo sapiens des de l'inici dels seus dies sobre la pell de la Pachamama, ja fos per a disposar d'una classificació acadèmica acurada que en permetés el seu estudi, o per a tenir un motiu per a sotmetre a uns o altres per la força a la voluntat dels ideòlegs principals d'aquests escribes de característiques diferencials, la qüestió es que sembla que sempre ens ha agradat fixar-nos en allò que ens separa els uns dels altres en comptes de centrar-nos en el que ens uneix. 


Mai m'ha agradat la paraula racisme perquè implica que existeixen diferents races dintre de cada espècie i això em sembla incorrecte. No existeix la raça blanca, la raça negra i etc : el color de la pell o la forma del nas no significa que tinguin funcions diferents depenent de l'individu que les exhibeixi. Siguem blancs, negres, grocs i púrpures, tots som humans, tenim els mateixos òrgans, i sentim i pensem per igual. Tampoc es cert que existeixin diferents races de gossos o de gats : tots els gossos son canis familiaris, tant se val si tenen el pèl llarg, curt, el morro xato o punxegut, les potes curtes o llargues. Es comporten com a gossos, tenen els mateixos instints i necessitats i la seva classificació per races es un constructe nostre, de la mateixa manera que nosaltres hem creat la seva diversificació a través de la selecció genètica.

Mai m'ha agradat la hipocresia i, des que he començat a caminar pel veganisme m'he adonat que he estat molt hipòcrita sense saber-ho. I el que més em molesta es que moltes persones ho son, com jo, sense saber-ho. Sempre m'havia considerat una amant dels animals, una defensora dels seus drets, però no m'havia adonat què comportava per als milions d'animals que moren als escorxadors el fet que els utilitzem per a alimentar-nos. Ara que ho sé, veig quina hipocresia més profunda es aquesta d'estimar els animals, sobretot certs animals que ens han ensenyat a percebre com a acompanyants quotidians, mentre ignorem el patiment, tortura i assassinat de molts altres per a menjar-nos un filet o beure un got de llet. 




I, de fet, es un altre "programa" que ens introdueixen al cervell paulatinament a mesura que passem pel procés d'enculturació. T'ensenyen que un gos es un animal de companyia al qual li hem de fer manyagues i que un porc es menjar, un animal que hem d'assassinar per consumir. Un porc només es menjar... Son conceptes que no ens solem qüestionar i que, sincerament, hem de començar a tenir molt en compte. Sobretot per a l'educació dels nostres petitons i petitones. Conec gays que es queixen que estàn discriminats socialment per la seva condició sexual i que no es paren a pensar que ells també exerceixen la violència discriminatòria envers els altres quan es cruspeixen un bistec : ells estàn discriminant per raó d'espècie, i d'això se'n diu ESPECISME. Conec catòlics que demanen respecte per les seves creences religioses però que treuen foc pels queixals si se'ls parla de paganisme i ateísme, i que es mengen cabrits, xais, vedells, amb l'excusa que Déu va crear aquests animals per a que els humans se n'abastissin. Aquestes persones demostren una profunda ignorància envers el missatge de Jesús i la Bíblia i, sobretot, del fet que la religió es un altre constructe social imposat, que abans de l'existència del cristianisme i del judaïsme la gent retia culte a infinitat d'altres divinitats i que la religió que practiquen la deuen al fet d'haver nascut a cert lloc i en certa època històrica.

A mesura que passen els anys, dècades, segles i eres de la nostra història sembla que avancem molt lentament en la consecució de drets. L'esclavisme ha estat constant dins la nostra espècie, justificat amb una gran diversitat d'arguments i hi ha qui creu que ha estat erradicat, cosa que no es certa : no es esclavisme obligar les dones a prostituïr-se? No es esclavisme treballar subcontractat per una multinacional occidental en condicions de l'inici de la Revolució Industrial? I el treball infantil? Anant un xic més lluny : no som tots esclaus d'un sistema pervers en que ens veiem obligats a treballar per sobreviure? A vendre'ns per enriquir uns quants? S'ha de ser il·lús per creure que amb la seva prohibició legal vam acabar amb aquesta injustícia. I ja posats a esclavitzar algún geni va pensar : perquè no esclavitzem els animals, de passada?. Vull suposar que no va anar així, que amb el Neolític i els assentaments els humans van decidir recollir uns quants animals i empresonar-los, fer-los criar i consumir-los per evitar la feinada de sortir a caçar. Sempre s'exerceix la violència envers els més dèbils, els que no es poden defensar ni poden alçar la veu per queixar-se : nens, dones, pobres, animals. 



La pregunta es : fins quan? Quan prendrem la decisió d'acabar amb tot això d'una vegada? La resposta es molt complexa i el problema es el tipus de societat en què ens hem deixat imbuïr. Aquesta societat fomenta l'egoïsme, l'individualisme, el "salva't tu primer" i el "preocupa't de tu mateix". Pensant d'aquesta manera es inevitable que aparegui la corrupció, l'estafa i la manca d'empatía que observem al nostre voltant com a constant. Per canviar tot això hem de canviar la nostra mirada envers nosaltres mateixos, hem de canviar la societat, el model econòmic i l'educació dels nostres fills/es. Sembla fàcil de dir i no tant de realitzar, però voler es poder. Ja ens hem trobat amb un Sistema desastrós que ens aliena, fem el possible per canviar-lo mentre eduquem els petits en una nova escala de valors. Això últim es molt difícil perquè comporta repensar-nos, observar-nos a nosaltres mateixos i a la manera com ens van educar per identificar allò que hem de modificar. Hem de ser conseqüents amb el que diem que volem, i això es molt difícil tal i com ens van programar... No li puc dir al meu fill que ha de llegir llibres si veu que jo no n'agafo mai cap,  que ha de compartir si jo no ho faig, no li puc dir que ha d'estimar els animals mentre li planto un filet de pollastre mort al davant. No els podem educar en la contradicció constant.

Potser fent això, fent una gran introspecció personal i canviant-nos primer a nosaltres mateixos serem capaços d'educar els nostres fills fent que amb ells s'acabi la discriminació de tot tipus, ensenyant-los els punts en comú entre humans i entre les persones i els animals, educant-los perquè entenguin que la vertadera llibertat no entén d'imposicions, que l'adquisició de drets no obliga a ningú a fer res que no vulgui..., i potser d'aquesta manera creem una nova civilització per al futur. Somiar es gratis, no? I els somnis poden transformar-se en la realitat : endavant, doncs!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada