Fa dues setmanes que ja no menjo res de carn. Fa molt temps que dóno voltes al tema, amb disset anys ja vaig passar per una etapa "ovolactivegetariana" que vaig acabar deixant per la pressió de l'entorn. Més tard, amb vint i poc, vaig menjar macrobiòtic una quants mesos. Ara he fet la tria ben conscientment : s'ha acabat, ja no penso cuinar ni menjar més animals.
Les raons? Moltíssimes. La primera es el patiment animal i l'arbitrarietat del seu consum. Ens escandalitzem que a la Xina consumeixin carn de gos i als E.U.A s'escandalitzen que nosaltres siguem capaços de menjar carn de conill. Què fa lícit treure la llibertat, fer viure en captivitat (generalment en condicions pèssimes que produeixen dolor, ansietat i estrés als animals pels maltractamentts rebuts i les condicions de vida a les que se'ls sotmeten) a unes espècies i a d'altres no? Doncs un criteri arbitrari i il·lògic. I jo he decidit no contribuïr-hi. La segona raó es que per produïr un quilo de carn s'han de desperdiciar molts recursos naturals i, alhora, es contribueix a la contaminació global. Una altra es que la ramaderia intensiva també contribueix a la pobresa i la fam al tercer món; moren nens de gana perquè a occident algú es pugui menjar una hamburguesa. I podriem continuar així fins a l'infinit. Parlant en plata : no penso manipular ni cuinar més cadàvers amb les meves mans.
A casa tenim diverses opinions sobre el tema. El meu company era molt carnívor, ara ja no tant, però no vol renunciar a menjar carn. Jo no soc un talibà, cadascú que faci el que bonament pugui i vulgui. Però quant al petit de la casa, que té tretze mesos, menja el que jo cuino. Respecte l'alimentació vegetariana i els nens hi ha molts informació. No els ha de mancar cap nutrient, vitamina ni mineral per fer aquest tipus de dieta, es qüestió de saber què s'ha de fer. Si el seu pare li vol cuinar pollastre un dia, no m'hi oposaré, però jo l'educaré en el respecte envers tots els éssers vius del planeta i l'anti-especisme. Ell tindrà tota la informació i podrà triar quin camí recorre. A casa, per exemple, tenim quatre gallines i un gall, les gallines ponen i, de moment, continuo menjant ous i, per descomptat el meu company i el meu fill també. No son gallines engabiades, són gallines que corren pel jardí, mengen pinso ecològic sense antibiòtics i es cacen els seus cucs, cargols i sargantanes, al seu gust. Si estic deixant la llet de vaca; el camí fins al veganisme estricte serà un pèl llarg.
Fa poc em va arribar aquest vídeo, us recomano que el veieu (no surten imatges d'animals als escorxadors ni res per l'estil) :
Podeu triar l'idioma dels subtítols obrint la pestanya CC. Es un gran discurs, remou consciències!
Aniré penjant cosetes com receptes, reflexions, informació i campanyes per defensar els drets dels que no tenen veu. Pròximament... :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada