El meu fill tot just té 14 mesos i el tema de l'escola, sabent que no trepitjarà una llar d'infants mentre poguem evitar-ho (i només perquè creiem que està molt millor amb els seus pares que en una guarderia), ens queda un xic lluny. Tot i això, des que va arribar a les nostres vides hi penso molt en l'escola.
 |
| Estri similar a les pissarres de cera que utilitzaven els alumnes romans. |
El títol del post comença per la paraula anti-escola. De fet no estic en contra de les escoles. Del que estic en contra es del tipus d'escola tal i com me la vaig trobar jo i que, pel que sembla, es molt similar a la que s'ha de trobar el meu fill. No em sorprèn gens, com si se sorprenen alguns, dels alts nivells de fracàs escolar dels que "fruïm" a casa nostra. Aviam, anem a pams : l'educació ha estat, fonamentalment, un tema de família durant tota la història de la nostra espècie. De la família i del grup o tribu, com preferiu anomenar-ho. La necessitat de deixar els fills a càrrec de terceres persones va esdevenir quelcom imposat per aquest desastrós sistema, majoritàriament, a arrel de la Revolució Industrial : les mares i pares es veien obligats a vendre la seva força de treball a terceres persones durant moltes hores al dia a canvi d'un sou misèrrim i, evidentment, els nens i nenes s'havien de quedar a càrrec d'algú. Es a dir, tot i que hi ha precedents d'escoles des de l'antiguitat clàssica, no va esdevenir una necessitat fins a l'època contemporània. El sistema educatiu es va articular seguint paradigmes rígids del moment : els nens havien d'escoltar i callar, escoltar allò que el professor els explicava des d'una taula entarimada que pudia a complexe de superioritat i a por. Por, si, perquè als nens i nenes els han pegat a escola per a fer-los entrar al redil fins no fa gaires anys. A l'escola "d'hermanos" on jo anava encara vaig rebre alguns cops o intimidacions de l'estil de colpejar el pupitre bestialment amb un regle de fusta d'un metre. I tot i que la pedagogia ha anat transformant certs aspectes, molts continuen intactes des dels primers models.
 |
| Estri de tortura i adoctrinament, segons el meu parer. |
No em vull estendre amb l'història de l'escola, per resumir diré que per a mi era una tortura física i psicològica haver d'estar sis hores al dia asseguda en un pupitre incòmode, havent d'escoltar els rotllos patateros del professor de torn, veient-me forçada a estudiar matèries per les que no sentia cap tips d'interès ni curiositat (només per maduresa : no m'interessaven EN AQUELL MOMENT, ja que m'han acabat interessant a mesura que m'he anat fent gran), havent de reprimir el meu estat d'ànim, sentiments i humor (perquè no es pot riure o plorar a classe? Perquè no hi ha cap tipus de comprensió o educació emocional?), essent adoctrinada per ser una peça preparada per encaixar en el Sistema, forçada a passar exàmens i proves generalistes que no tenien en compte la idiosincràcia de cada individualitat..., i no parlem del tema de la individualitat perquè, en una escola, el que es busca es uniformitzar. No n'hi ha prou amb la pressió del grup de companys que t'acaba fer desitjar ser "normal", ser "igual" que els demés i no destacar (perquè si algú s'atrevia a destacar era el blanc de les burles de la resta del ramat), els professors també contribueixen a esclafar la nostra expressió de qui som com a individus, la nostra creativitat,... A veure, no sóc anti-escola, sóc anti-sistema educatiu actual. No el vull per al meu fill ni per als de les demés mares i pares. No sé quanta gent reflexiona sobre el tema, sé que cada vegada som més i penso que es possible que aconseguim canviar l'educació pública algún dia...
 |
| Fes veure que t'interessa si no vols rebre... |
Per favor, si els dies que recordo amb més alegria son les comptades ocasions en què sortíem a fora a fer classe! Que trist! Una classe de religió amb" l'hermano" Higinio, que era dels que més detestava, que ens va portar a llegir el Nou Testament (no sóc catòlica, l'escola sí que ho es) al camp d'oliveres que hi havia al costat de l'escola! Llegint la bíblia penjats d'oliveres! O aquell crèdit optatiu d'exploració de la natura que es deia, crec, "Treball de Camp" que ens permetia sortir i investigar corrent pels camps i el bosc, recorrent el Montgrí, amb una llibreta a la mà... Aquestes comptades vegades d'excepció educativa m'han quedat gravades a foc al cervell..., perquè serà?
I vull puntualitzar que també em vaig trobar bons professors/es a l'escola. Pocs, però dels que es podia aprendre quelcom. No tot pot ésser negatiu, evidentment!
Veient com estàn les coses i fent recerca m'he trobat amb unes quantes opcions educatives que no em desagraden, que semblen respectar el ritme i el desenvolupament de cada nen com a individu i que, fins i tot, requereixen d'una participació activa de la família dels petits dins l'àmbit escolar. En parlaré en la segona part d'aquest post. Són, a trets generals :
-Homeschooling o educació a casa.
-Escoles d'educació lliure.
-Escoles d'educació activa.
.Mètodes pedagògics : waldorf, montessori, pickler.
Pròximament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada