La maternitat torna a les dones éssers polifacètics!

dimarts, 23 d’abril del 2013

Fora de lloc

Últimament em sento com si no fos d'aquest planeta. La meva visió de la vida es molt diferent de la de la majoria de gent que m'envolta. Soc una persona molt reflexiva, dóno moltes voltes a les qüestions que em preocupen i, evidentment, amb els anys he anat canviant; l'ésser humà pateix un transtorn de personalitat múltiple perquè, al meu parer, no som la mateixa persona als 5 anys, als 10, als 20 ni als 30, etc. L'experiència ens canvia, amb una mica de sort fa que el nostre enteniment maduri i també la nostra percepció de tot allò que ens envolta. Això es el que m'agrada pensar quan estic sola perquè tinc certa tendència  a pensar que tothom es com jo, que tothom fa els mateixos processos cognitius i té les mateixes preocupacions que jo, que tothom s'informa de les coses que li interessen. Per això cada vegada que tinc contacte amb altres especímens i m'adono que no, que la majoria de la gent sembla viure en la inòpia, que no es dediquen a buscar informació, a fer recerca, que parlen de coses sense coneixement, que són insensibles a certs temes o que estàn extremadament condicionats per la programació mental que ens imposen des de ben petits, em sento com en Patufet, ben petita, esguardant aquest planeta i els humans des de sota la col, com si jo no formés part d'aquesta espècie. No vull semblar prepotent perquè no soc perfecta, sempre n'he sigut molt conscient i, de fet, amb molt esforç he anat aconseguint modificar molts comportaments nocius quan m'he adonat de la seva existència; i aquesta es una feina que mai s'acaba. Soc la primera a fer autocrítica, però cada vegada més, em sento molt lluny de la majoria i del que pensa el ramat, per dir-ho d'alguna manera.





Cada vegada que veig una notícia de guerres, assassinats o el que sigui i me n'adono que hi ha nens i bebès patint i morint per la cobdícia de quatre desalmats se'm cau el cel al cap. Cada vegada que veig una investigació sobre el que estem fent als nostres germans d'altres espècies, els animals que comparteixen el món amb nosaltres, no puc fer res més que plorar i pensar : en quina merda de món he nascut? Més ben dit, quina merda d'humanitat es aquesta? Quin món ens han deixat els nostres avantpassats i quin món estem deixant als nostres fills? Avui dia es molt fàcil queixar-se, exhasperar-se i escandalitzar-se de la nostra situació, però ens han educat de tal manera que el que realment ens costa es actuar per  canviar les coses. El veganisme es un tipus d'activisme que no requereix un gran esforç si no es pot participar en actes, reivindicacions i investigacions. Es un exercici ètic que podem realitzar des de casa. No consumint carn, lactics i ous contribuïm a finalitzar aquesta barbàrie que es produeix als escorxadors on sembla que treballen vertaders psicòpates. Cada persona que es fa vegana i es desconecta d'aquesta indústria es un granet de sorra més que propiciarà un gran canvi en un futur, espero, no molt llunyà.




Em sento fora de lloc perquè des que soc mare la meva mentalitat ha canviat encara més de pressa del que canviava abans. Vull deixar un nou món, una nova societat basada en la igualtat social i econòmica dels humans i pel respecte màxim per la vida i els drets dels nosttres germans d'altres espècies. Fer el camí cap al veganisme ha estat per mi com fer un salt quàntic cap a un futur utòpic que encara ens pot semblar molt llunyà però que podem portar al present si tenim la voluntat de fer-ho. Em sento fora de lloc perquè em costa trobar gent al meu entorn que entengui tot això i ho comparteixi...

Avui penjo un post reflexiu perquè estic molt sensible, no puc veure més patiment, no m'hi cap, a l'ànima. Ni humà ni animal. Hem de reaccionar, hem de fer fora als marcians que ens governen des d'aquells pedestals tant allunyats de la realitat i hem d'alliberar i respectar els animals, els ecosistemes i les xarxes tròfiques sense interferir-hi. 

Us animo a prendre una decisió, a reflexionar i actuar i ser part del canvi de consciència que aquesta humanitat desnaturalitzada necessita urgentment! 

dimecres, 10 d’abril del 2013

Lactància materna prolongada

El cigronet ja fa tretze mesos que mama, que "fa teta" com diem a casa. I continuarem fins que un dels dos se'n cansi, tot i les preguntes i comentaris de gent de la família (que no solen ser malicioses) i del carrer, que surten de l'orella de la mateixa manera que hi entren. Quan em pregunten : encara li dones el pit? o : fins quan penses donar-li el pit?, tinc per costum respondre "fins que ell decideixi deixar-ho", però potser un dia d'aquests se m'acaba la paciència i engego algú a pastar fang... 


Ahir vaig començar a buscar informació sobre lactància materna prolongada, només per comprovar que continua havent-hi un gran tabú en la nostra societat i que ni tan sols els professionals de la salut es posen d'acord en establir a partir de quin mes es considera prolongada. No m'estranya que, per alguns, arribar als 6 mesos de LM ja sigui una gran fita i a partir d'aquí considerin que es "prolongada". Si ens mirem els varems de l'OMS, es recomana la lactància materna exclusiva fins als sis mesos, continuar lactant durant tot el primer any de vida dels petitons com a mínim i, si es pot continuar, que es continui, perquè en això de l'alletament tot son avantatges tant pels petits com per a les mares.




Em molesten sobremanera els comentaris desencertats de gent mal informada, que només parla de coses que coneix "d'oïdes" i que no s'ha molestat a llegir-se ni un trist article ni un trist llibre que tracti aquest assumpte. La televisió, les farmacèutiques i fins i tot la literatura també semblen anar en contra d'això que fins fa mig segle era tan normal com donar el pit als nostres fills. El pitjor de tot es que no sé quin tipus de programació o d'informació subliminal s'ens cola al cervell que moltes vegades tenim pensaments predefinits sobre coses que no hem experimentat. Quan el cigronet tenia cinc o sis mesos vaig començar a llegir la saga de "Cançó de Gel i Foc" del sr. Martin. Recordo que quan apareix el personatge de la Lisa Tully, donant el pit a un nen ja crescudet d'uns vuit anys (crec recordar), automàticament vaig pensar coses de l'estil : uf, quina exageració! Vols dir que no es passa!...Fins i tot vaig tenir un cert sentiment de repugnància com si es tractés de quelcom brut. Automàticament me'n vaig adonar i, mirant-me el meu bebè entendrida, vaig comprendre que aquell pensament no era originari de la meva forma de pensar sinó que era quelcom que m'havia sortit automàticament : era quelcom que havia après, i no sabia d'on. Aquest tipus de "programació" em perturba, tot i que tinc la sort de ser ràpida de pensament i de saber reeducar el meu cervell. Segurament al llibre del sr. Martin transmet aquesta idea de repugnància i no pot ser d'altra manera : qui ho escriu es un home de certa edat i ideologia, què esperàvem?




Les farmacèutiques pretenen fabricar una llet de fòrmula quasi idèntica a la llet materna, cosa impossible perquè parteixen de la llet de vaca, que té una composició molt diferent a la llet humana. Per fer més bonica la il·lusió en diuen "maternitzada"..., aix. I que consti que entenc que la composició ha millorat molt i que hi ha dones que no volen o no poden donar el pit i necessiten aquest tipus de llet! No critico la seva existència, ni la seva utilització! Nosaltres vam tenir problemes al començament de la lactància i durant un curt període de temps vam haver de complementar el pit amb biberons fins que vaig poder relactar! Sé que es necessària en molts casos! Però per aquests verals estem massa acostumats a tirar de llet de fórmula per defecte, donant l'esquena al fet que la millor llet que una dona pot oferir al seu nadó es la seva pròpia llet! Es la que està especialment dissenyada pel seu fill/lla! Però la publicitat i el procés d'enculturació han fet creure a la majoria que es més còmode fer un biberó (més còmode que treure't el pit i donar-li?), que un nen creixerà més i més sa amb llet de fòrmula, i tantes altres mentides que es desmenteixen ràpidament llegint algún llibre sobre lactància materna. Ja en parlaré en un altre post, però realment la informació es a tot arreu si ens interessa tenir-la.

A tot el món, el més normal sempre ha estat donar el pit. Totes les cultures (exceptuant l'occidental des del s.XX) coneixen les avantatges de donar el pit. A Mongòlia, per exemple, la lactància prolongada pot arribar fins als 7 anys del petit. Set anys! Algú es podria escandalitzar,...però només ens escandalitzem aquí, a la nostra societat desnaturalitzada. Us deixo un vídeo que parla de la lactància materna prolongada, el tabú actual, els beneficis de practicar-la i la conveniència d'intentar canviar la nostra mentalitat com a comunitat envers aquest tema i normalitzar-lo per no afegir pressió a les espatlles de les dones que decideixen i aconsegueixen portar-la endavant! I no m'estenc més :


I un article de la web d'Alba lactància materna sobre el tema molt informatiu i esclaridor!


La teta es aliment, es consol, escalfor, contacte amb la mare, tranquilitat, es soneta, alegria...la teta es un món molt gratificant, un gran vincle entre mares i fills/es! Visca la teta!

dimarts, 9 d’abril del 2013

Aplicació pel mòbil!

Quasi se'm passa, volia escriure una entrada petitona sobre una aplicació que fa uns dies em vaig descarregar, l'app de la web e-lactancia que tants dubtes m'ha tret.

Per les que doneu el pit als i les vostres petitons i us heu de medicar pel motiu que sigui, aquesta web creada pel pediatra Dr. Paricio de l'Hospital Marina Alta d'Alacant ha ajudat a sortir de dubtes a moltes mares sobre els possibles efectes negatius vers la llet materna i la composició dels medicaments..., aquí us deixo l'enllaç de la web :


Personalment m'ha ajudat a saber si l'inhalador que em recepten per l'asma o un medicament per destapar el nas podien tenir efectes adversos, tranquilitza molt poder consultar aquesta web, es ràpida, clara i entenedora!


Doncs les que tingueu un d'aquests mòbils tan moderns també us podeu descarregar l'app, que es diu LACTATION lite, es gratuïta i tan eficaç com la web. Fa uns dies em van haver d'administrar ventolín per fer-me una espirometria i, per descomptat, vaig preguntar si interferia d'alguna manera amb la lactància. L'infermera va anar a buscar un metge per preguntar-ho i en el temps que ella va tardar a tornar jo ja ho havia consultat al meu mòbil. Es molt útil, de debò!

Canelons de seitàn i bolets

I penjo la primera recepta vegana al bloc! La recepta original era d'una lassanya, però jo tenia uns canelons d'aquells que no s'han de bullir esperant-me a l'armari, així que la vaig modificar una mica! Som-hi! 

Ingredients :
- 1 paquet de seitàn
- 1 ceba
- 1 dent d'all
- bolets variats (els que més us agradin)
- beixamel vegana (abaix posaré la recepta)
- pasta de lassanya o de caneló

Preparació :

- Tritureu amb el túrmix o un 1-2-3 el seitàn, la ceba i els bolets, tot per separat.
- En una paella amb un raig d'oli fregiu la ceba que quedi cuita però no torrada. Un cop estigui, afegiu el seitàn triturat i ho feu coure tot junt uns 3 minuts. Tot seguit afegiu la barreja de bolets triturats. Els bolets, si en sou caçadors, millor frescos i collits per vosaltres, però si no al mercat en venen i, en mode "emergència", també val un pot de bolets barrejats en conserva!
- Quan estigui ben cuit hi afegiu tres o quatre cullerades de beixamel i ho reserveu.




- En una plata de forn refractària (si feu servir pasta seca, si l'heu hagut de bullir no cal), posem unes cullerades de beixamel al fons perquè la pasta no s'enganxi i, al damunt, els canelons o la lassanya. Els canelons es farceixen en un moment! Si feu lassanya no us oblideu de posar una cullerada de beixamel al damunt de la "carn" abans de tapar amb una altra capa de pasta.
- Un cop col·locats els canelons, cobrim amb la beixamel que ens quedava i ja està! 




Per a gratinar podeu fer una picada amb all i julivert o fer servir formatge si no sou vegans estrictes! Bon profit! Per cert, al cigró li van encantar! :)

Beixamel vegana :

Ingredients : 
- oli d'oliva
-1 ceba gran
- farina
- llet de soja (sense sabors estranys).
- sal
- nou moscada

Preparació :
-Poseu un raig d'oli en una paella i hi afegiu la ceba tallada ben fina o, directament, triturada.
-Coure la ceba sense enrossir-la. Afegim 3 o 4 cullerades de farina, remenant perquè no s'hi facin grumolls. Fregim la farina perquè perdi el gust. 
-Comencem a afegir llet de soja a poc a poc, remeenant sense parar perquè no s'enganxi res al fons. N'afegim al nostre gust per fer la quantitalt de beixamel que volguem. I ja està!

Quant a la beixamel, era la primera vegada que en feia sense llet i, mentre l'anava remenant, vaig tenir la intuició que al meu company li agradaria..., i la intuïció no falla : m'ho va dir! Li va agradar més que la beixamel normal! Un triomf, vaja! Us animo a provar-la!

Vers el veganisme

Fa dues setmanes que ja no menjo res de carn. Fa molt temps que dóno voltes al tema, amb disset anys ja vaig passar per una etapa "ovolactivegetariana" que vaig acabar deixant per la pressió de l'entorn. Més tard, amb vint i poc, vaig menjar macrobiòtic una quants mesos. Ara he fet la tria ben conscientment : s'ha acabat, ja no penso cuinar ni menjar més animals. 

Les raons? Moltíssimes. La primera es el patiment animal i l'arbitrarietat del seu consum. Ens escandalitzem que a la Xina consumeixin carn de gos i als E.U.A s'escandalitzen que nosaltres siguem capaços de menjar carn de conill. Què fa lícit treure la llibertat, fer viure en captivitat (generalment en condicions pèssimes que produeixen dolor, ansietat i estrés als animals pels maltractamentts rebuts i les condicions de vida a les que se'ls sotmeten) a unes espècies i a d'altres no? Doncs un criteri arbitrari i il·lògic. I jo he decidit no contribuïr-hi. La segona raó es que per produïr un quilo de carn s'han de desperdiciar molts recursos naturals i, alhora, es contribueix a la contaminació global. Una altra es que la ramaderia intensiva també contribueix a la pobresa i la fam al tercer món; moren nens de gana perquè a occident algú es pugui menjar una hamburguesa. I podriem continuar així fins a l'infinit. Parlant en plata : no penso manipular ni cuinar més cadàvers amb les meves mans. 

A casa tenim diverses opinions sobre el tema. El meu company era molt carnívor, ara ja no tant, però no vol renunciar a menjar carn. Jo no soc un talibà, cadascú que faci el que bonament pugui i vulgui. Però quant al petit de la casa, que té tretze mesos, menja el que jo cuino. Respecte l'alimentació vegetariana i els nens hi ha molts informació. No els ha de mancar cap nutrient, vitamina ni mineral per fer aquest tipus de dieta, es qüestió de saber què s'ha de fer. Si el seu pare li vol cuinar pollastre un dia, no m'hi oposaré, però jo l'educaré en el respecte envers tots els éssers vius del planeta i l'anti-especisme. Ell tindrà tota la informació i podrà triar quin camí recorre. A casa, per exemple, tenim quatre gallines i un gall, les gallines ponen i, de moment, continuo menjant ous i, per descomptat el meu company i el meu fill també. No son gallines engabiades, són gallines que corren pel jardí, mengen pinso ecològic sense antibiòtics i es cacen els seus cucs, cargols i sargantanes, al seu gust. Si estic deixant la llet de vaca; el camí fins al veganisme estricte serà un pèl llarg.

Fa poc em va arribar aquest vídeo, us recomano que el veieu (no surten imatges d'animals als escorxadors ni res per l'estil) :


Podeu triar l'idioma dels subtítols obrint la pestanya CC. Es un gran discurs, remou consciències!

Aniré penjant cosetes com receptes, reflexions, informació i campanyes per defensar els drets dels que no tenen veu. Pròximament... :)



dimecres, 12 de desembre del 2012

Què els passa, a les cançons tradicionals?

Al petitó li he posat música des que estava a la panxeta. De fet hi ha una cançó que li posava molt i que, quan està neguitós, no falla : Bambú, d'Antònia Font. Es queda clavat, amb la mirada boirosa, bocabadat, escoltant. Per a mi queda clar que recorda la melodia i la mama cantant-li quan només era un cigronet dins la panxa. Vaja, que ens agrada molt la música, a casa escoltem una gran varietat musical.


Quan en petit tenia 2 o 3 mesos vam començar a comprar cd's de cançons tradicionals catalanes. Ens agradava la idea de posar-li i cantar-li en Joan Petit, El gegant del Pi i totes les altres que tots cantem des de petits. Ara ja fa dies, però, que dubto sobre el valor educatiu i pedagògic de certes cançons. Potser es que no n'han de tenir, de valor, però jo crec que si que transmeten certs valors, ètica i moral, i últimament em toca els dallonses sentir les lletres que gasten algunes de les més nostrades melodies.

A saber : 

1.- El sr. Ramón. Es un individu que enganya les criades. Ja hi ha dues coses fatals en la primera oració : el paio menteix i a sobre té criades! Criades! Hem tornat al s.XIX de cop! I no en té prou amb ser un mentider i esclavista, que a sobre, enganya tot el món! No té ni un bri d'ètica, el refotut sr. Ramón! I espereu, que quan les criades se'n van a dormir, ves tu a saber què els fa que no els permet que es queixin, perquè "qui gemega ja ha rebut"!! Però això què es? Ja sé que quan ets petit no hi penses, en què significa la cançoneta, de fet jo no hi havia reflexionat fins ara, però voleu dir que no cal una normalització? Adaptar la lletra d'alguna manera?

2.- Marrameu torra castanyes. La crònica del maltractament animal. El pobre gat mort de gana que espera poder-se menjar una castanya calenta, a la vora del foc, però com que l'humà no li ha fet els traus a les castanyes crues, una li peta al morro i el mata! No es un xic cruel cantar "ja tenim Marrameu mort"? ...Continuem : a la 3a estrofa ens expliquen que en Marrameu ja no s'enfila "per terrats ni per balcons"; ja no va d'expedició perquè, ATENCIÓ, té "una gateta a casa que LI CUS TOTS ELS MITJONS". Apa, ja tenim el sexisme traient el nas a la cançó. Es a dir, que la Marrameua l'espera a casa per sargir-li els mitjons. Quins nassos, no? Com si la Marrameua no tingués res millor a fer que esperar que el gat li arribi amb la roba esparracada per poder-li arreglar... Si es que...


3.- Plou i fa sol. Es veu que quan plou i fa sol alhora, les bruixes (no sé de quin país ni si s'han pres ja la seva medicació) tenen la dèria de raspatllar-se la melena. Però la psicodèlia no acaba aquí! També sembla que, ja transformades en gallines ponedores, elles també fan ous! Mai havia sentit que una bruixa es pentinés i pongués ous alhora! Es una oda sorgida d'un mal viatge de bolets al·lucinògens? ...Mira que se'ls ha atribuït prodigis a les bruixes com per haver de fer-les pondre ous, tu!

4.- Puff, el drac màgic. Aquesta m'ha dolgut especialment. Es la història d'un drac marí i màgic que es fa amic d'un nen, el porta a fer la volta al món navegant i hi juga dia i nit, fins que l'egoïsta del nen se'n cansa i l'abandona!! Ja tenim un altre exemple de maltractament animal, recoi! Doncs em sembla a mi que aquest nen no devia tenir gaires llums perquè si jo m'hagués fet amiga d'un drac màgic no l'abandonaria mai! Primer, perquè seria la primera en tenir per amic un animal mitològic, segurament parent dels dinosaures i, segon, perquè es màgic! Pot fer un munt de coses! Però no, com que "els nens es fan grans" i els canvien els interessos, es igual els sentiment del pobre drac. Aquest drac, tal i com ho pinten a la cançó, a hores d'ara deu patir una depressió de cavall! Au, va, com m'enteri de qui es aquest nen tan malparit li cantaré les quaranta!

No direu que no hi ha motiu de queixa! Espero que hagueu rigut i reflexionat sobre la meva queixa! ;) Els comentaris son benvinguts!

Decoració pel solstici

Com que s'acosta el solstici d'hivern, he pensat en fer quatre coses per decorar la casa basades en les festes paganes de l'antigor. 

Amb feltre he fet un sol (una estrella) per la punta de l'arbre, que enguany serà el nostre petit pi que estem fent créixer a la terrassa des que era un pinyonet. Es el Sol Invictus que s'alça renaixent de la foscor.

Per fer-lo primer he fet un patró en paper de l'estrella i he retallat dues peces iguals de feltre groc.



Seguidament he retallat dos cercles vermells (que seràn el nucli del sol) i els he cosit un a cada estrella.

Posant les cues cares de darrere de l'estrella juntes, l'he cosit amb fil de llana gris.

 




També he fet uns penjolls de feltre imitant el boix grèvol, molt fàcils : retallant un parell de fulles de feltre verd i dos o tres cercles vermells per fer les boletes i, voilà :


I ara només falta decorar l'arbret! No tinc gaire temps, sinó hagués fet altres figures de decoració!